Mes Osona
Entrevista 03/04/2012
‘Mentre escrius, els personatges cobren vida i et demanen coses noves’
Informàtic de professió, el vigatà Daniel Oliva es va iniciar en la literatura amb relats curts. L’any 2008 va debutar com a novel·lista amb Dimonis a la Ciutat dels Sants, on Vic era la ciutat protagonista. Per a la seva segona novel·la, Oliva també tria la capital osonenca com a escenari tot i que amb menys protagonisme. El secret dels Fariseus (Ediciones QVE), un relat en primera persona àgil i amb l’humor com a ingredient destacat.
Quins ingredients de la primera novel·la trobarà el lector en aquesta segona?
La ciutat de Vic es manté com l'escenari però perd protagonisme. A la primera hi havia un misteri que s'havia de resoldre amb pistes que es seguien per tota la ciutat i en aquesta segona només és l'escenari. No desvertebraríem el relat si el féssim en un altre lloc.
Què hi trobarà el lector a El Secret dels Fariseus?
Jo diria que hi ha a dues coses destacades: un format àgil, en clau bastant irònica i humorística, i on he mirat que hi hagi un humor una mica intel·ligent i sotisficat. És un relat en primera persona on s’expliquen les vivències d’una persona que ve de Barcelona i arriba a Vic l’any 92. Passa un temps amb una part de la seva família i acaba sorgint un misteri de caire familiar relacionat amb el seu pare. Primer per interès comença a ficar-se en la història i mica en mica s'hi va sentint més implicat. Dins d'això, hi ha petits viatges al passat, la postguerra,la Guerra Civil. I l'origen de la història està en aquella època. En l'altre novel·la la càrrega històrica era més impotant, en aquesta també em vaig documentar però passa més bé, és més àgil.
Qui és el protagonista?
El llibre comença amb una nota de l'autor intel·lectual, que és en Marcià Molas, el protagonista que es vol mantenir en l'anonimat. És un joc d'ambigüitats, ple d’ironia, sarcasme i humor. La majoria de capítols són en primera persona i també hi ha paràgrafs en cursiva, que són com parèntesis amb comentaris de primera mà i actuals del mateix Marcià Molas, l'autor intel·lectual.
Has pogut valorar ja la resposta dels lectors?
Pel que em diu la gent, la trama enganxa i també el fet que sigui un relat fresc. De fet ja he presenciat gent rient mentre el llegia. Tenia por que quedés encorsetada en un públic molt concret però precisament no fa gaire he rebut la trucada d'una dona de Terrassa de 73 anys, molt aficionada a la literatura i que m’ha felicitat per la novel·la i m’ha dit que s’ho ha passat molt bé llegint-la. És una satisfacció. De moment estic content perquè està agradant.
D'on ve la idea de fer aquesta novel·la?
Jo sóc informàtic de professió i per tant força analític. Puc fer un esquema de fil argumental i seguir-lo al peu de la lletra tot i que amb el temps es va modificant. De fet, de la idea original fins que acabes el llibre hi ha força diferència. Allò que et diuen els escriptors de veritat que mentre escrius els personatges cobren vida és veritat, ho experimentes. Tu els vas dotant de personalitat però finalment ells mateixos et demanen coses i per tant canvia la forma de desenvolupar la història. De fet, quan comences a escriure a vegades no saps ben bé què escriuràs però a mesura de fer diàlegs i situacions van venint idees i després cal posar ordre.
Ha estat un procés molt llarg?
Quan vaig editar la primera novel·la, el text d'aquesta segona ja el tenia acabat, potser quedava alguna cosa que vaig acabar en el següent mig any o any. Després de la revisió, vaig estar mirant amb dues editorals i finalment l’he publicat amb Ediciones QVE, que penso que han fet una bona feina i a més em deixen fer a mi tota la part de distribució que és el que volia. La primera novel·la va anar bé, però crec que podria haver anat millor si s’hagués pogut distribuir millor. De fet, tinc el contrasentit que vaig a llibreries i em diuen que encara els hi demanen però no en puc portar més perquè no el reediten. Amb aquesta segona novel·la, almenys tinc la seguretat que si algú vol trobar el meu llibre el trobarà.
A l’hora d’escriure tens en compte la possible resposta que tinguin els lectors?
Sí que pot arribar un moment que autocensures o et limites una mica però en aquest cas l’he escrit molt al meu aire. És a dir, l’he gaudit molt i l’he patit poc, al contrari que la primera.
Hi ha alguna curiositat dins la novel·la?
Per exemple, els títols dels capítols són títols de pel·lícules. En això, molta gent s’hi ha fixat i agrada força.
D’on et ve la teva afició per la literatura?
Doncs ve de fer redaccions a l’escola i gaudir-les. Ja de més gran, vaig fer un parell de contes que també els vaig gaudir molt i van tenir una bona acollida. I la primera novel·la va venir d’anar escrivint coses i a partir d’aquí trobar un eix vertebrador i ajuntar-les. En aquesta segona, al contrari de la primera, ha estat la primera vegada que ja he pensat: ‘Vaig a fer una novel·la i amb una mica de sort la publicaré’.
Tens algun nou projecte literari?
No. Tinc un projecte de novel·la que està al 70% però la tinc aparcada des de fa més d’un any. M’ha de venir de gust.
La ciutat de Vic es manté com l'escenari però perd protagonisme. A la primera hi havia un misteri que s'havia de resoldre amb pistes que es seguien per tota la ciutat i en aquesta segona només és l'escenari. No desvertebraríem el relat si el féssim en un altre lloc.
Què hi trobarà el lector a El Secret dels Fariseus?
Jo diria que hi ha a dues coses destacades: un format àgil, en clau bastant irònica i humorística, i on he mirat que hi hagi un humor una mica intel·ligent i sotisficat. És un relat en primera persona on s’expliquen les vivències d’una persona que ve de Barcelona i arriba a Vic l’any 92. Passa un temps amb una part de la seva família i acaba sorgint un misteri de caire familiar relacionat amb el seu pare. Primer per interès comença a ficar-se en la història i mica en mica s'hi va sentint més implicat. Dins d'això, hi ha petits viatges al passat, la postguerra,
Qui és el protagonista?
El llibre comença amb una nota de l'autor intel·lectual, que és en Marcià Molas, el protagonista que es vol mantenir en l'anonimat. És un joc d'ambigüitats, ple d’ironia, sarcasme i humor. La majoria de capítols són en primera persona i també hi ha paràgrafs en cursiva, que són com parèntesis amb comentaris de primera mà i actuals del mateix Marcià Molas, l'autor intel·lectual.
Has pogut valorar ja la resposta dels lectors?
Pel que em diu la gent, la trama enganxa i també el fet que sigui un relat fresc. De fet ja he presenciat gent rient mentre el llegia. Tenia por que quedés encorsetada en un públic molt concret però precisament no fa gaire he rebut la trucada d'una dona de Terrassa de 73 anys, molt aficionada a la literatura i que m’ha felicitat per la novel·la i m’ha dit que s’ho ha passat molt bé llegint-la. És una satisfacció. De moment estic content perquè està agradant.
D'on ve la idea de fer aquesta novel·la?
Jo sóc informàtic de professió i per tant força analític. Puc fer un esquema de fil argumental i seguir-lo al peu de la lletra tot i que amb el temps es va modificant. De fet, de la idea original fins que acabes el llibre hi ha força diferència. Allò que et diuen els escriptors de veritat que mentre escrius els personatges cobren vida és veritat, ho experimentes. Tu els vas dotant de personalitat però finalment ells mateixos et demanen coses i per tant canvia la forma de desenvolupar la història. De fet, quan comences a escriure a vegades no saps ben bé què escriuràs però a mesura de fer diàlegs i situacions van venint idees i després cal posar ordre.
Ha estat un procés molt llarg?
Quan vaig editar la primera novel·la, el text d'aquesta segona ja el tenia acabat, potser quedava alguna cosa que vaig acabar en el següent mig any o any. Després de la revisió, vaig estar mirant amb dues editorals i finalment l’he publicat amb Ediciones QVE, que penso que han fet una bona feina i a més em deixen fer a mi tota la part de distribució que és el que volia. La primera novel·la va anar bé, però crec que podria haver anat millor si s’hagués pogut distribuir millor. De fet, tinc el contrasentit que vaig a llibreries i em diuen que encara els hi demanen però no en puc portar més perquè no el reediten. Amb aquesta segona novel·la, almenys tinc la seguretat que si algú vol trobar el meu llibre el trobarà.
A l’hora d’escriure tens en compte la possible resposta que tinguin els lectors?
Sí que pot arribar un moment que autocensures o et limites una mica però en aquest cas l’he escrit molt al meu aire. És a dir, l’he gaudit molt i l’he patit poc, al contrari que la primera.
Hi ha alguna curiositat dins la novel·la?
Per exemple, els títols dels capítols són títols de pel·lícules. En això, molta gent s’hi ha fixat i agrada força.
D’on et ve la teva afició per la literatura?
Doncs ve de fer redaccions a l’escola i gaudir-les. Ja de més gran, vaig fer un parell de contes que també els vaig gaudir molt i van tenir una bona acollida. I la primera novel·la va venir d’anar escrivint coses i a partir d’aquí trobar un eix vertebrador i ajuntar-les. En aquesta segona, al contrari de la primera, ha estat la primera vegada que ja he pensat: ‘Vaig a fer una novel·la i amb una mica de sort la publicaré’.
Tens algun nou projecte literari?
No. Tinc un projecte de novel·la que està al 70% però la tinc aparcada des de fa més d’un any. M’ha de venir de gust.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)